El tren de baix. 100 anys a la fotografia

En el marc dels actes organitzats per l’Ajuntament de Terrassa per commemorar el centenari de l’arribada del Tren de Baix a Terrassa, l’arxiu us presenta una exposició virtual amb les fotografies procedents dels fons i col·leccions fotogràfiques conservades a l’Arxiu de Terrassa.

El recull d’imatges que us presentem mostren com l’arribada del tren de baix va modificar la fisonomia de la ciutat, com un espai encara poc urbanitzat comença a despertar i amb el pas dels anys esdevé un punt clau a la ciutat. El portal de Sant Roc i sobretot la Rambla d’Ègara pateixen grans transformacions i les fotografies conservades a l’Arxiu de Terrassa ens permeten resseguir-ho.

L’exposició s’organitza en diferents galeries fotogràfiques ordenades cronològicament, això ens permetrà visualitzar l’evolució de l’estació i el seu pas en el temps.

Orígens

A les 6 del matí del 28 de desembre del 1919 el tren elèctric arriba a Terrassa, i com si es tractés d’una broma pròpia del dia dels sants innocents ho fa sense tenir Estació on rebre i acomiadar els viatgers. Els passatgers s’havien d’arribar a un baixador provisional instal·lat a la Rambla a l’alçada del carrer Infant Martí. Aquest impàs va durar 18 mesos, aproximadament el temps que van tardar a finalitzar les obres de l’estació definitiva que s’ubicaria a l’emplaçament actual, a la Rambla d’Egara a tocar del Portal de sant Roc. I serà el 2 de juliol del 1921, en plena festa major, que l’estació obrirà les seves portes. De moment no tenim constància de l’existència de fotografies de l’esdeveniment, esperem que algun dia surtin a la llum…

La dècada dels 20, la ubicació de l’estació que s’havia de construir fou motiu de desacord entre l’administració municipal i l’empresa del Dr. Pearson encarregada de fer possible l’arribada del tren. Els polítics del moment consideraven la ubicació “un indret molt apartat del centre”, des de l’ajuntament és volia l’estació a la plaça vella.

La construcció de la nova estació comportarà transformacions urbanístiques, una de les més evidents serà la transformació de l’espai urbà de davant de l’estació anomenada popularment Plaça del ferrocarril. El 1926 s’iniciaran unes obres d’urbanització i enjardinament i és passarà a denominar Plaça Clavé. Aquesta nova fisonomia la farà un indret més amable, amb bancs per seure, banys públics, arbrat… posant en valor com a espai de confluència, el portal de Sant Roc, els grup escolar Torrella i la Rambla d’Ègara.

Els anys 30 veiem petites obres de millora a la façana i a l’interior de l’estació, la façana apareix pintada i contrasta molt més les parts d’obra vista amb la paret emblanquinada. Pel que fa a l’interior es cobreix una petita part de les vies.

Anys 40 i 50, anys de postguerra,  les fotografies que tenim il·lustren les andanes amb l’anar i venir dels membres de la Falange, la Sección Femenina i la Massa Coral posats a l’escalinata de l’estació.

Al 1951 l’arquitecte Manuel Baldrich proposa un Pla d’Ordenació agosarat on planteja el soterrament dels ferrocarrils de Catalunya i la seva prolongació fins a Matadepera. Fou desestimat per ambiciós i costós.

Els 60, dècada protagonitzada per un dels esdeveniments més tràgics succeïts en aquesta ciutat. La Riuada de 1962 va causar greus destrosses materials i un devastador número de víctimes.
Les fotografies ens mostren els entorns de l’estació i el lamentable estat en el qual van quedar les vies. La reconstrucció i restabliment de tot els serveis van comportar moltes obres a la ciutat. 

Els 70, anys marcats per l’arribada de la democràcia, les mobilitzacions ciutadanes i transformacions urbanístiques. El Portal de Sant Roc pateix importants modificacions, l’enderroc el 1968 del Grup Escolar Torrella, la construcció del pàrquing subterrani a partir de 1970 i de l’edifici de “l’Europrix” al 1976  (cantonada Gutenberg amb Rambla) transforma completament l’espai.

A partir de la dècada dels 70, les companyies FSB i FCC van començar a patir problemes financers a causa de la inflació, l’augment de les despeses d’explotació i perquè el Govern feia mantenir tarifes polítiques baixes, sense cap compensació. Amb la reinstauració de la Generalitat de Catalunya, el Govern d’Espanya va traspassar a la Generalitat la gestió de les línies explotades per FEVE a Catalunya fins que el 1979 es va crear l’empresa Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC).

Durant la dècada dels 80 Terrassa arrenca una profunda transformació, ja es comença a parlar i executar el projecte de soterrament del ferrocarril al tram de la Rambla. Durant gairebé tota la dècada la part baixa de la Rambla estarà en obres. A partir del 1982 s’iniciaran les obres, el servei de tren no es veurà afectat ja que el soterrament es farà a la part central, les vies en superfície travessaven la banda on actualment hi ha el parc dels catalans. No serà fins el 1986 que s’enderrocarà l’edifici de l’Estació.

Els 90. El 1995 s’inaugura el parc dels Catalans. La ciutat guanyava un espai que fins els moment havia estat ocupat per vies de tren i un llarg mur que dividia la ciutat. El Metro del Vallès es durà a terme a partir del 1996. La freqüència, el pla de millora i l’ampliació del número d’estacions es comença a plantejar.

Del 2000 al 2020, anys protagonitzats per la perllongació de la línia i la creació de les estacions de Vallparadís Universitat, Nacions Unides i l’Estació del Nord inaugurades el 28 de juliol del 2015. Amb aquesta ampliació del servei s’acomplia uns demanda de ciutat de descentralització del servei i facilitant als barris l’accés al transport, descongestionant l’estació de la Rambla. El creixement exponencial de viatges des del primer moment de la posada en marxa d’aquesta ampliació va ser evident. Les necessitats de mobilitat per la ciutadania fins els moment s’havien acomplert.

Actualment una altre demanda ciutadana pren força, és tracta de la campanya “Volem Terrassa Zona 2”, el motiu de la reivindicació recau en el greuge que pateixen els usuaris de Terrassa en el preu de les tarifes en comparació amb poblacions properes que han aconseguit passar de 3 a 2 zones. Esperem que la ciutadania sigui escoltada i s’aconsegueixi establir Terrassa Zona 2 el més aviat possible.